top of page
20 ANYS
​
EL MUR
La fulla d’un arbre és tímida quan comença a sortir,
es retorça, s’expandeix, s’estira i en el seu últim esforç es posiciona,
ocupa el seu lloc i allí en la branca,
ella amb d’altres construeix la copa de l’arbre.
La fulla connecta d’alguna manera, el terrestre amb l’aeri.
Com un receptor recull les gotes de pluja i les diposita en el seu sòl,
atrapa els llamps de sol omplint cada lloc amb infinitat de colors,
i sense adonar-nos purifica i oxigena l’aire que respirem.
Pensem que ens connecta a la terra però realment ens connecta amb l’eteri.
Però no són infinites, es regeneren, cauen i retroalimenten les seves
pròpies arrels. Infinita saviesa de la naturalesa.
FRAGMENT
Text pres de Diari de Camp
Novembre 2018
María Fernanda Arévalo
bottom of page