top of page

EL MUR

La fulla d’un arbre és tímida quan comença a sortir, 

es retorça, s’expandeix, s’estira i en el seu últim esforç es posiciona, 

ocupa el seu lloc i allí en la branca, 

ella amb d’altres construeix la copa de l’arbre. 

 

La fulla connecta d’alguna manera, el terrestre amb l’aeri. 

Com un receptor recull les gotes de pluja i les diposita en el seu sòl, 

atrapa els llamps de sol omplint cada lloc amb infinitat  de colors, 

i sense adonar-nos purifica i oxigena l’aire que respirem. 

Pensem que ens connecta a la terra però realment ens connecta amb l’eteri. 

Però no són infinites, es regeneren, cauen i retroalimenten les seves 

pròpies arrels. Infinita saviesa de la naturalesa.

 

FRAGMENT 

Text pres de Diari de Camp 

Novembre 2018 

María Fernanda Arévalo

bottom of page